dilluns, 29 d’octubre del 2012

ELS 39 DE LA MAITE.

Des de fa mesos, tenim el blog mig empantanegat. Però per fi ens hem tornat a trobar tots plegats per celebrar l'aniversari de la Maite, que en fa 39, fent una bona xefla.



Amb un bon sopar on no hi van faltar ni les delicatessen de la Maite ni tampoc els seus exquisits vins, van anar passant les hores i entre copa i copa vam decidir que tornarem a començar la nova temporada de caminades.
La primera serà el 10 de novembre i pujarem a Núria a posar el cap a dins l'olla.



dissabte, 14 de juliol del 2012

MARE DE DÉU DEL MONT

Avui hem decidit fer un dels cims més emblemàtics de la  nostra contrada, i moltes vegades poetitzat pels grans de la nostra llengua, com Verdaguer i Vayreda, la MARE DE DÉU DEL MONT, 800m de desnivell i 1h 30m de temps caminat de pujada, camí marcat amb blanc i groc La comitiva d'avui estava formada per un petit comitè, en Joan i l'Alba.

Hem deixat el cotxe passat el poble de Beuda, en un petit aparcament des d'on s'origina el camí de pujada. Primer seguirem una pista de forestal, i un cop a l'entrada del bosc, veurem un rètol d'itinerània amb les indicacions 'Mare de Déu del Mont per Roca Pastora', queda a la dreta. Nosaltres, però, agafarem el camí de l'esquerra, que ve marcat amb una creu groga. Aquest camí és molt dret, però el seu atractiu és que passa per sota el Castellot, les ruines d'un antic castell sobre una roca, que amb una desviació d'uns 10min s'hi arriba. L'ascenció transcorre, seguint fites, fins al monestir de Sous per un dens bosc d'alzines, i sense massa atractiu, fa pujada i ofereix poques vistes. Aquest primer tramp finalitza amb un camí de pedres molt dret que passa per entre mig de la paret de roca, però no presenta massa dificultat. A l'arribar al monestir, actualment en procés de reconstrucció,  fem una parada... el dia és nuvol i la font està ben seca... pel que ens entretenim una estona mirant la vegetació... cosa que anirem fent durant tot el camí!


Des del monestir de Sous, enfilarem una mica per la carretera fins a trobar un senyal que ens indica la Mare de Déu del Mont i entrem al bosc. Aquest últim tramp és de més bon fer, passa per un bosc de pins molt espaiats i de roca molt terrosa. L'anirem pujant, seguint els senyals grocs i blancs fins a una paret que ens portarà a peu de carretera (pocs revolts abans ja d'arribar al monestir). Una altra vegada més, ens entretenim a mirar la vegetació.... 


Un cop arribats a la carretera, veiem el paisatge, amb el cel molt ennuvolat i encalitjat, podem entreveure la Garrotxa amb vistes als volcans que coronen Olot, el Pla de l'Estany amb l'estany, i l'Empordà amb la seva plana. De la paret de pedra, caminem de pujada per la carretera fins a trobar un senyal que ens farà entrar al bosc per ja fer el tramp final. Arribats a dalt, el dia ennuvolat no ens permet veure l'esplandor que ens ofereix aquest cim en quant a vistes ens referim. I el vent ens fa entrar a dintre l'hostatgeria de seguida, visitem per tant, l'homenatge que tenen a Mossèn Cinto Verdaguer. 

De baixada, amb una mica de treva, a sortit una mica sol. Baixem fins al Monestir de Sous pel camí per on hem pujat. Però allà decidim baixar pel Camí de Roca pastora, ja que trobem el del Castellot massa recte per una baixada. De Sous, continuem de baixada per la carretera, passem la font de Roca Pastora, i uns metres més endavant, ja trobem el rètol que ens indica Beuda. L'agafem, i ens porta directa al cotxe... abans però, més vegetació!


L'excursió ha anat molt bé! i ens ha servit per provar l'estat de forma física en què ens trobem, ja que portàvem unes quantes setmanes de letargia... però amb la recansa que avui, degut els núvols, no hem pogut contemplar les meravelloses vistes que el cim ens ofereix del nostre peitt gran país!

diumenge, 27 de maig del 2012

APLEC DE SANT ANIOL D'AGUJA. 27 DE MAIG DE 2012

Com cada any des de fa més d'un segle, el diumenge de Pasqua granada, se celebra el l'Aplec de Sant Aniol d'Aguja, nosaltres sempre intentem ser-hi presents, ja que el Centre Excursionista de Banyoles l'organitza.
Aquest any, hi hem incorporat  una petita variació: hem fet el primer tram amb bicicleta. Però comencem per l'inici.

Hem deixat el cotxe al costat del càmping de Sadernes, en un aparcament públic. Fins fa poc, hi havia la possibilitat d'aparcar més endavant, un cop començada la pista, però degut a l'excessiu pas de vehicles, es va prohibir aquest any.

Agafem les biciletes i entrem a la pista forestal que ens portaria fins a Sant Feliu de Riu, una de les nombroses ermites que hi ha en aquest paratge.

Durant els primers vint minuts de bicicleta, passajarem per boscos de roures i alzines i paratges amb grans parets amb vies d'escalada.

Tot seguint la pista forestal de Riu, arriba un moment on trobem una bifurcació a mà esquerra, amb un cadenat que impedeix el pas de vehicles. L'agafem i el seguim fins arribar a la resclosa tot travessant la riera de Sant Aniol.  Deixem les bicicletes a la resclosa i seguim caminant a partir de llavors.



A partir d'aquest moment, el camí es fa més estret i només és possible arribar-hi a peu. En tot moment, la riera queda a l'esquerra. Cal anar en compte amb les roques que rellisquen, sobretot en èpoques de pluja.
Trobem vistes espectaculars de les diferents gorgues que hi ha durant el trajecte.
Travessarem la riera per un pont penjant, reconstruït fa pocs anys.
Mica en mica anem pujant per un terreny més rocós i molt a la vora de l'aigua. Ens acompanyen excursionistes del Vallespir (Catalunya Nord) que fan aquest recorregut, que no és tan difícil com l'altra ruta que vé des de Sant Llorenç de Cerdans. També hi ha molta gent de la Garrotxa i del Pla de l'Estany.

Una hora després d'haver deixat les bicicletes, arribem a l'ermita de Sant Aniol, on ja s'estan fent les activitats programades, com els castellers (els Xerrics d'Olot), l'encantament de coques, la missa i l'escolliment de l'hereu i la pubilla de l'aplec. 
Deixem les motxilles amb un grup del Centre Excursionista de Banyoles, que estan preparant l'arròs a la cassola per dinar i nosaltres ens arribem al Salt del Brull, passant per la Gorga Blava. Ens refresquem amb les aigües cristal·lines i fredes que ens ofereix l'Alta Garrotxa. No ens atrevim a ficar-nos-hi del tot.

Tornem enrera fins als prats de Sant Aniol, on s'hi està preparant el dinar. La flaire ja comença a ser important, així com també la gana de la majoria dels excursionistes, que fan cua preparant el plat. 

Dinem un bon arròs en companyia dels membres del Centre Excursionista de Banyoles, acompanyat d'un bon vi que ens anima els cors.




I amb el ventre ple i el cap una mica tèrbol, enfilem el camí de tornada, passant pel mateix camí d'anada, tot mirant al cel, esperant que no ens plogui. Fins aquí l'Aplec d'aquest any.



diumenge, 13 de maig del 2012

CAP ROIG - PALAMÓS - CAP ROIG

Hem deixat els cotxes a l'aparcament dels Jardins de Cap Roig. Enfilem un camí que surt des de l'aparcament a mà dreta i que ens porta fins a una pista forestal on s'hi entra per un portal (que cal tancar).
Seguim una pista a l'esquerra, ampla, transitable per a vehicles. En uns 15 minuts, trobem un cartell que ens marca les dues direccions per les que es pot fer la ruta. Una per l'interior (que serà la que nosaltres agafarem d'anada) i l'altra per la costa (que serà la de tornada).
Seguim així, el camí interior tot seguint les marques del GR92 (camí de ronda), que ens porten per dins de boscos de pi blanc i, des d'una certa llunyania, ens permet veure la mar.
Ens trobem en un encreuament, on agafarem la carretera que surt a l'esquerra i que ens portarà fins a la platja de Castell. La travessem i pugem les escales rocoses que ens duran a seguir el camí molt més aprop de l'aigua. Anirem seguint les marques del GR, que ens porten a diferents miradors de la costa. Travessem la cala de S'alguer amb l'encant dels petits pobles pescadors. També passem pel costat de Sant Esteve de Mar, un castell que actualment es troba en estat ruïnós.
Més tard, arribem a la Fosca, ja molt més aprop de Palamós, travessant zones construïdes, segurament durant el boom urbanístic dels anys 60 i 70, descontrolat i  molt poc respectuós amb la natura i la gent.
Anem seguint el camí de la brutalitat de l'home, cap a Palamós, amb un terra enrajolat i un alt nivell de construcció.
Tot vorejant La Fosca, enfilem cap al Cap Gros (75 mts d'altura), on hi ha unes magnífiques vistes des del mirador. Aquí, el camí és de forta pujada durant uns 10 minuts. Posteriorment, hi ha una baixada que 
ens porta fins a una de les urbanitzacions, i posteriorment fins a la carretera que va a la Fosca des de Palamós. Tot seguint el GR92, travessem el port esportiu de Palamós i pugem fins al  mirador del Barri del Pedró, amb boniques vistes al port esportiu, i unes escultures de pedra, fetes amb l'aprofitament d'una antiga església de Palamós.
Tornem a la carretera que voreja el mar i ens dirigim fins al Port Vell, visitant el Museu de la Pesca i els voltants. La gana que tenim, fa que no ens pensem ni dues vegades, el fet d'anar a fer unes tapes a un dels bars-restaurants que hi ha al passeig. Els musclos a la marinera i els calamars a l'andalusa eren de primera.
Amb la panxa ben plena, emprenem el camí de retorn  a Cap Roig, tot seguint el mateix camí (GR92), passant per cala Margarida, la Fosca,  fins a la platja de Castell.
A partir d'aquest punt, ens desviem de la ruta del GR, i agafem un camí que voreja la costa i que inicialment fa pujada i troba la barraca d'en Dalí, una construcció amb la porta feta de forma molt surrealista, com és d'esperar.
Seguint el camí , contamplem uns grans penya-segats i  amb fort desnivell i corriols enrevessats.Seguim la pista fins que anem a parar a una urbanització Xalet Cala Corbs, on hi ha l'entrada a la cala i un altre camí que ens aproximarà a la resta de cales que hi ha més al nord.
El sol apreta i l'aigua fa que tinguem ganes de refrescar-nos, per la qual cosa, decidim fer una parada i fonda a la cala Estreta, on fem el primer bany de la temporada (durant menys de 5 minuts, tot s'ha de dir), acompanyats per un simpàtic pop. Dinem i emprenem la recta final de la ruta, vorejant diferents cales: la d'en Remendon, la Cala de la Roca bona (passant per la roca foradada) i la del Cap de Planes.
Arribats a aquest punt, agafem les escales de la construcció que hi ha al final de la cala, i enfilem muntanya amunt tot seguint una pista forestal, amb força desnivell, fins  al punt d'unió amb el GR, que seguirem fins arribar als jardins de Cap Roig, el nostre punt d'arribada.



II EMPANTANEGADA. 2a PART. (SANT PATLLARI - RODORÀ)

Anem seguint el camí guiats per les fletxes de color groc, al cap d'uns 20 minuts arribem al Pi Gros, un dels arbres monumentals del Pla de l'Estany.

Continuem seguint les fletxes que ens van portant tot carenejant des de Sant Patllari fins a Pujarnol. El camí és fàcil de seguir, força planer, amb zones amb força pendent de baixada, sobretot en el tram final. Al cap de mitja hora arribem a la pista forestal que dóna a la carretera GIV-5247, que porta des de Banyoles fins a Rocacorba. Seguirem la carretera fins al següent trencant a la dreta,  que marca direcció a Falgons.

 Tot seguint la pista forestal, en uns 15-20 minuts arribem al trencant del Rodorà, el nostre punt d'arribada i on hi celebrarem l'aplec pròpiament dit.





Finalment han estat 4 hores de camí i 7 hores de dinar i xerinola.


Ja estem preparant la propera edició de l'aplec del 2013.

diumenge, 6 de maig del 2012

II EMPANTENEGADA, L'APLEC DE THE SECRETS. 1a. PART.

És 28 d'abril i ens disposem a celebrar el particular aplec de the secrets: l'empantenegada, en la seva segona edició.
En aquesta ocasió, iniciem la nostra jornada amb un bon esmorzar a Can Muris (Caselles d'Avall) a base pa amb tomata i embotit, un bon vi i cafès. Des d'aquí podem albirar boniques vistes al Puig de les Gitanes. Cap a les 9 emprenem la nostra excursió que ens durà fins al Rodorà.

Iniciem la nostra marxa travessant carrers plens de cases senyorials construïdes en el boom de la construcció dels anys 70 i posteriorment a la dels anys 2000, amb gran riquesa. Quan arribem a la carretera d'entrada a la urbanització, agafem un petit corriol a la dreta, on hi ha el camí que ens duria a Can Tista. Aquesta casa va ser habitada durant uns 30 anys per en Carles Fontserè (Barcelona, 1916-Girona, 2007), un reconegut pintor i cartellista republicà que fou exiliat a França, Mèxic i Estats Units des de la fi de la Guerra Civil fins el 1973. Des del seu exili a EUA, va dirigir les obres de restauració de Can Tista, des de 1959 fins al 1973 quan va tornar al nostre país.

Un dels últims cartells de Carles Fontserè, emblema de la lluita independista a la comarca del Pla de l'Estany.

Seguint la pista fresada anem seguint durant uns 40 minuts amb terrenys de margues i boscos de roures i alzines i creuant algun mas amb bestiar. Passem entre el Puig Clarà i el Puig de les Gitanes, fins que anem a sortir a la carretera GI-524 a l'altura del Salt del Matxo, on trobem una bifurcació en direcció cap a Sant Bartomeu de Matamala, una ermita d'estil romànic anterior al segle XII que està adossada a Mas Matamala. Per arribar-hi ens caldran uns 30 minuts de forta pujada, tot i que el camí és de carretera encimentada i és transitable en cotxe. 


Després visita llampec pels defores de l'ermita, reculem uns quants metres fins a al cadenat d'entrada a la finca i agafem la pista forestal a l'esquerra, amb forta pendent. A mesura que anem pujant el camí va perdent amplada i el bosc va ocupant part del camí. Arribem a un punt on es bifurca el camí. Seguint recte arribaríem a la pista de Sant Patllari, però nosaltres agafem un corriol a mà esquerre que The Secrets havia netejat dies abans de la caminada, per fer un tram més suau i no pujar tan directe.

Al cap de 10 minuts d'agafar el corriol, anem a trobar una de les pistes que puja a Sant Patllari. L'anirem seguint fins arribar al mirador, on es pot observar la bellesa de l'estany i de part de la comarca. Retrobem la pista i l'anem seguint fins arribar al punt més alt del Pla de l'Estany, Sant Patllari, on fem un petit descans per fer el vermut. Comença a ruinejar i això fa que ens haguem d'entrar  un moment dins del refugi.
Havent fet el cim i el pica-pica continuem la nostra ruta. Són 2/4 de 12 i encara ens queda més d'una hora de camí. Agafem un corriol  inicialment poc visible, que surt des de davant de la porta del refugi lliure.  Té forta pendent de baixada i està senyalitzat per unes fletxes grogues. El paisatge ens deleita amb boscos de roure i alzina i restes de carboneres, que antigament s'havien utilitzat.

dijous, 22 de març del 2012

COMANEGRA - PIC DE LES BRUIXES


Avui la ruta ens ha portat pels paratges de l’Alta Garrotxa, al Comanegra, pic fronterer entre aquesta comarca i la de la Manere al Vallespir. La ruta és una circular que comença a les basses de Monars, segueix cap al Pic de les Bruixes, Comanegra i torna a les basses. El desnivell de 500m s’assoleix sense cap dificultat amb unes 2h 30min aprox. Érem l’Àngie, en Pere, en Jani i l’Alba.

A les basses de Monars s’hi arriba o bé per Rocabruna, passat 2km el poble un trencant de pista a l’esquerra on es veu un diposit, o bé per Beget, passat el poble a 5km el trencant a mà dreta. Un cop a les basses deixem el cotxe i comencem.
 
Ens dirigim primer al Pic de les Bruixes, es divisa perfectament des de les basses i el camí no té pèrdua. Caminem uns 5min per la pista fins entrar ja en camí de muntanya on veurem un rètol on ens indica Pic de les Bruixes i Coll de Sant Marc, nosaltres seguirem el primer. El camí comença de pujada entre boscos, fins a deixar-los enrera i tornar a la muntanya pelada. Anirem seguint la carena, estones per la cara sud, a estones per la cara nord. Hi haurà un moment que decidim deixar el camí i carenejar per les roques, tot i que és accessible i sembla que segueix més recte, per les característiques rocoses tampoc avancem més ràpid. I sense més, al cap d’1h 20min amb les parades tècniques arribem al Pic de les Bruixes, on el paisatge ens ofereix un espectacle de vistes sublims... es divisa tant la Garrotxa, com l’Empordà, com la part francesa amb el Canigó, els Pirineus... i un imponent Bassegoda davant nostra... 




I d’allí ens dirigim al Comanegra, desfem bona part del camí fet, aquest cop però decidim no passar per les roques... fins que ens trobem als peus del Comanegre. Abans d’arribar-hi però, haurem de fer un últim tram de pujada amb força pendent, però sense més dificultat... que passa per una fageda d’arbres que si no són mil·lenaris, poc n’hi deu faltar...  i un cop a dalt, ens tornem a deleitar amb les vistes que aquest pic ens ofereix, que per dir-ho d’alguna manera són una passada i recompensem amb escreix l’esforç de l’excursió... El camí de baixada l’anirem a buscar a l’última roca del Comanegra, i com que anem divisant el cotxe, sense seguir un camí concret anem baixat pel recte...


A la tornada, visitem el poble de Beget amb la seva església romànica, amb retaule barroc i un Pantocràtor d’estil bizantí... i el poble d’Oix on ens parem a fer un cafè  a una de les seves cafeteries típiques de poble... i tornem a Banyoles amb el convenciment que l’excursió d’avui, ni que sigui per les espectaculars vistes del nostre petit gran país, la repetirem segur segur!!!


Pd: com a testimoni de les espectaculars vistes... el capçal del nostre blog és una panoràmica muntada amb fotos tirades dalt del Comanegra..


Un pic embruixat!!!

dilluns, 12 de març del 2012

LA RIERA D'ESTIULA - TORRENT DE LA CABANA

Aquesta excursió ens ha portar per les terres del Ripollès, a la riera d'Estiula i els seus gorgs, entre Campdevànol i Gombrèn. Una ruta circular molt ben senyalitzada i sense dificultat. Érem la Maite, en Jani, l'Angie, en Pere, en Muris i l'Alba.

Per arribar a la riera, trenquem a la dreta a l'arribar a Campdevànol i seguim la carretera fins a un camping... uns metros abans de la seva entrada hi ha un trencant a l'esquerra, el prenem i de seguida arribem a la Font del Querol, on hi ha zona habilitada per cotxes. Un cop allí, ens dirigim al panell informatiu que és l'inici de la nostra ruta, senyalitzada amb un senyal groc. D'allí comencem a seguir la riera, de bon primer el camí travessa uns prats i enfilem per una carretera esfaltada, on al cap d'uns 10 min, havent passat una masia on elaboren fortmages, prendrem un trencant a l'esquerra i ja ens endissem a la foresta. 

A partir d'aquí, la senyal groga ens guiarà per la riera i per totes les seves gorgues, 7 en total. Nosaltres ens les hem trobat totes glaçades, ofernit-nos un paisatge hivernal d'una especial bellesa. El camí segueix per prats i boscos frondosos de boixos, faigs i pins... Seguint el corriol, de tant en tant ens anem trobant panells informatius molt didàctics sobre la fauna i flora de la zona, ideal, per si és vol fer amb nens. Les gorgues no estan a peu de camí, per arribar-hi ens hem de desviar, però totes estan degudament senyalitzades i, tret de la primera, són de fàcil accés... 


  La última gorga, la més gran amb el salt d'aigua més espectacular, és el punt d'inflexió de la ruta... D'allà, o bé podem desfer el camí i tornar per on hem vingut... o bé podem enfilar amunt i fer-la circular. Hem decidit el segon. Aquí deixarem les senyals grogues. Mirant la gorga, a la nostra dreta intuïm un corriol que s'enfila amb una forta pendent, el seguirem un parell de minuts fins a sortir a una pista forestal... la prendrem a l'esquerra, i anirem pujant. Cada trencant de la pista anirem seguint les indicacions del Querol, altra vegada amb les senyalitzacions grogues... que ens portaran a un veïnat i a través d'uns prats fins arribar a una valla de fusta, on seguirem el camí de baixada a l'esquerra... i en pocs minuts arribarem a la font i zona de pícnic del Querol.



Tot fent un mos a la zona del pícnic (molt ben habilitada amb zona foc, ideal per aquells que no vagin d'entrepà) decidim aprofitar el bon dia que ens fa i visitar els paratges històrics que la zona del Gombrèn ens ofereix: el gorg del Banyuts i el Castell de Mataplana que ens transporten a l'època i a la llegenda del Comte Arnau ... i el Santuari de Santa Maria de Montgrony... on, des d'allí, un cop més ens deleitem d'un paisatge espectacular de la serra del Cadí Moixeró amb l'imponent Pedraforca... i acabem l'excursió amb la constatació, un cop més, que el nostre és un petit gran país...

Banda sonora de la mítica pel·lícula que pasava en una pista de ball sobre gel

dijous, 8 de març del 2012

VALL D'HOSTOLES - CASTELL D'HOSTOLES

Aquesta setmana hem fet la ruta circular Les Planes d'Hostoles - Castell d'Hostoles - Les Planes d'Hostoles. La ruta en sí, es preveia interessant, tot i que no tant intensa com la de la setmana anterior. Finalment han estat 2h 15 min. de camí. Els integrants hem estat: Xavi, Jani, Carme, Pere i Angie

Iniciem  el camí des de l'encreuament que porta fins a l'antiga estació del carrilet. En aquest lloc, hi ha un aparcament, on es poden deixar els cotxes de forma gratuïta. Seguirem la ruta del carrilet en direcció a Olot, durant més o menys 15-20 minuts. El camí és planer i ben transitable. Les vistes de les Planes i del Far, al fons, fan que sigui una passejada ben bucòlica.
Deixarem el camí, per incorporar-nos a un trencant a mà esquerra, que ens durà a agafar el camí que va a Cogolls. Aquest és un dels punts que presenta més perillositat, ja que també hi transiten cotxes, per tant, compte!.
Uns 5 minuts després i a mà esquerra, trobem el trencant que ens portarà cap al Castell d'Hostoles per la cara est. Aquí, el camí comença a fer més pendent i el terra és més sorrenc. En algun punt en concret, prop d'alguna masia, potser es fa massa evident la mà de l'home. Més endavant travessem boscos d'alzines i roures barrejats amb trossos de roca calcària i margues que li donen un aspecte èlfic. La senyalització és força correcta, però hi ha algun punt en concret que podria portar a confusió.
Al cap de 45-50 minuts i uns 200 metres de desnivell arribem al castell d'Hostoles. Comença a ploure i no sembla que vulgui plegar. Fem parada curta per fer un mós i conversem amb un home que està netejant tota la zona per fer-la més accessible. 15 minuts i encarrilem el camí de baixada, aquest cop per la cara oest.
 La pendent de baixada és forta i les pedres, molles pel ruixat, patinen força. Fent equilibris durant 30 minuts arribem a peu de la C63 que porta fins a St. Feliu de Pallerols.
Cal creuar-la tornar a agafar la ruta del carrilet en direcció contrària fins arribar altre cop a Les Planes. Aquí el camí torna a ser planer i sense massa dificultats. Per no repetir el mateix tros de carrilet, es pot agafar un trencant a mà dreta que es troba just a la zona del cementiri i arribar a les Planes pel camí que passa just al costat de la carretera. Arribar-hi ens portarà uns 20 minuts més.

Maite zaitut oso sekretuak


dimarts, 28 de febrer del 2012

COLLSACABRA - SANT MIQUEL DE CASTELLÓ


La ruta d'aquest dissabte ens ha portat pel COLLSACABRA, serra que corona la Vall d'en Bas, comarca de la Garrotxa. Amb una durada de 3h 30min aprox i 500m de desnivell. Els integrants érem: Ferran, Muris, Alba, Maite, Angie, Jani i Pere.

És una ruta circular que segueix una petita part de l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic, camí mil.lenari que es creu tenir origen a una antiga via romana. Comença als Hostalets d'en Bas, d'allí agafem la carretera de la Parcelaria, en cinc minuts de seguir-la trobem una senyal groga, davant d'una antiga cabanya, que ens desvia a la dreta cap a la masia del Molí Vell. Allí trobem un panell explicatiu i les senyalitzacions que anirem seguint fins arribar dalt dels cims de Falgars.

Comença l'ascenció, el camí de pujada (molt ben senyalitzat) no presenta cap tipus de dificultat, és ample i conserva l'antic empedrat, sobretot a la zona de les Marrades, on hi trobem una font ideal per parar-nos a fer un mos. Des d'allí ja comencem a divisar la paret de l'imponent single que haurem de pujar (però no pas pel dret!)... Continuem el camí fins arribar a Hostalot del Grau, un antic hostal a peu de camí, que es troba en perfecte estat de restauració. Passat la casa i uns prats, a mà dreta trobem un panell que ens indica el camí de Falgars. Prendrem aquest camí, deixant ja el camí ral. El camí ara començarà a fer baixada fins arribar a una riera i l'haurem de travessar. Nosaltres ens l'hem trobat glaçada, i si bé no presenta cap tipus de dificultat, si cal anar en compte amb l'estat del gel.


A partir d'aquí, el camí no està senyalitzat, però es de bon seguir. Continuem endavant, fins arribar a uns prats, on ens queda una casa pairal a l'esquerra, i els singles a la dreta. Seguirem ara tota l'estona un corriol que  travessa prats i va reseguint els singlers. Aquest camí ens portarà a la carretera esfaltada que va de Cantonigros fins a Falgars. Seguirem aquesta carretera una estona fins arribar a Falgars, ben indicat amb la casa Coromina. La passarem, la carretera començarà a ser pista i començarem de divisar l'Ermita de Sant Miquel de Castelló... a partir d'aquí, anirem seguint la pista fins a una casa (actualment en obres), passarem la casa i començarem a enfilar durant uns pocs minuts un camí que travessa un bosc d'alzines, fins a trobar el trencant de l'Ermita, caminem cinc minuts més i ja hi som... Allí fem un mos, i ens delaitarem amb unes espectaculars vistes del Pirineu, de la Vall d'en Bas, Olot, i tots els singlers del Collsacabra...



De tornada, desfem el camí fins al desviament, que el prendrem a la dreta i comencem el descens, que durarà uns 45min aprox. La baixada és dreta, i el camí està ple d'arrels i roques que cal anar evitant... però anant amb compte no presenta cap tipus de dificultat. El camí de bosc s'acaba a un nucli de cases a l'entrada d'Hostalets...  Abans de tornar a Banyoles, però, fem un passeig i un 'suca-mulla' per aquest bonic i picturest poble, amb la satisfacció d'haver visitat una mica d'aquest nostre petit gran país!

Els hi "Va passar a Collsacabra" als Esquirols

TRET DE SORTIDA DEL BLOG

Reunits, avui 28 de febrer de 2012 a la nostra seu social "La Pata", en Joan i l'Alba... Donem el tret de sortida a aquest blog.... TOTES I TOTS REBEU UNA FORTA BENVINGUDA.... (si sou totEs, algun membre prominent del grup, us farà un abraçada molt efusiva, si sou Marcelinus, farem el que podrem)... esperem que pugueu gaudir de les nostres rutes, excursions, passejades, caminades, ascencions, patacades i xerinoles tant com ho fem nosaltres... Totes elles seran extensament detallades i corraborades amb imatges!

 Si volteu per Banyoles i us agrada aquest blog no dubteu a saludar-nos, ens farà molta il.lusió! Us adjuntem el mapa de la nostra seu... allà ens hi podeu trobar qualsevol vespre... inclús en horari intempestiu....


Cançó del nostre PETIT GRAN PAÍS!!!