COMANEGRA - PIC DE LES BRUIXES

Avui la ruta ens ha portat pels paratges de l’Alta Garrotxa, al Comanegra, pic fronterer entre aquesta comarca i la de la Manere al Vallespir. La ruta és una circular que comença a les basses de Monars, segueix cap al Pic de les Bruixes, Comanegra i torna a les basses. El desnivell de 500m s’assoleix sense cap dificultat amb unes 2h 30min aprox. Érem l’Àngie, en Pere, en Jani i l’Alba.

A les basses de Monars s’hi arriba o bé per Rocabruna, passat 2km el poble un trencant de pista a l’esquerra on es veu un diposit, o bé per Beget, passat el poble a 5km el trencant a mà dreta. Un cop a les basses deixem el cotxe i comencem.

 

Ens dirigim primer al Pic de les Bruixes, es divisa perfectament des de les basses i el camí no té pèrdua. Caminem uns 5min per la pista fins entrar ja en camí de muntanya on veurem un rètol on ens indica Pic de les Bruixes i Coll de Sant Marc, nosaltres seguirem el primer. El camí comença de pujada entre boscos, fins a deixar-los enrera i tornar a la muntanya pelada. Anirem seguint la carena, estones per la cara sud, a estones per la cara nord. Hi haurà un moment que decidim deixar el camí i carenejar per les roques, tot i que és accessible i sembla que segueix més recte, per les característiques rocoses tampoc avancem més ràpid. I sense més, al cap d’1h 20min amb les parades tècniques arribem al Pic de les Bruixes, on el paisatge ens ofereix un espectacle de vistes sublims... es divisa tant la Garrotxa, com l’Empordà, com la part francesa amb el Canigó, els Pirineus... i un imponent Bassegoda davant nostra... 

I d’allí ens dirigim al Comanegra, desfem bona part del camí fet, aquest cop però decidim no passar per les roques... fins que ens trobem als peus del Comanegre. Abans d’arribar-hi però, haurem de fer un últim tram de pujada amb força pendent, però sense més dificultat... que passa per una fageda d’arbres que si no són mil·lenaris, poc n’hi deu faltar...  i un cop a dalt, ens tornem a deleitar amb les vistes que aquest pic ens ofereix, que per dir-ho d’alguna manera són una passada i recompensem amb escreix l’esforç de l’excursió... El camí de baixada l’anirem a buscar a l’última roca del Comanegra, i com que anem divisant el cotxe, sense seguir un camí concret anem baixat pel recte...

A la tornada, visitem el poble de Beget amb la seva església romànica, amb retaule barroc i un Pantocràtor d’estil bizantí... i el poble d’Oix on ens parem a fer un cafè  a una de les seves cafeteries típiques de poble... i tornem a Banyoles amb el convenciment que l’excursió d’avui, ni que sigui per les espectaculars vistes del nostre petit gran país, la repetirem segur segur!!!

Pd: com a testimoni de les espectaculars vistes... el capçal del nostre blog és una panoràmica muntada amb fotos tirades dalt del Comanegra..


Un pic embruixat!!!

MASSÍS DEL MONTGRÍ

LA RIERA D'ESTIULA - TORRENT DE LA CABANA

Aquesta excursió ens ha portar per les terres del Ripollès, a la riera d'Estiula i els seus gorgs, entre Campdevànol i Gombrèn. Una ruta circular molt ben senyalitzada i sense dificultat. Érem la Maite, en Jani, l'Angie, en Pere, en Muris i l'Alba.

Per arribar a la riera, trenquem a la dreta a l'arribar a Campdevànol i seguim la carretera fins a un camping... uns metros abans de la seva entrada hi ha un trencant a l'esquerra, el prenem i de seguida arribem a la Font del Querol, on hi ha zona habilitada per cotxes. Un cop allí, ens dirigim al panell informatiu que és l'inici de la nostra ruta, senyalitzada amb un senyal groc. D'allí comencem a seguir la riera, de bon primer el camí travessa uns prats i enfilem per una carretera esfaltada, on al cap d'uns 10 min, havent passat una masia on elaboren fortmages, prendrem un trencant a l'esquerra i ja ens endissem a la foresta. 

A partir d'aquí, la senyal groga ens guiarà per la riera i per totes les seves gorgues, 7 en total. Nosaltres ens les hem trobat totes glaçades, ofernit-nos un paisatge hivernal d'una especial bellesa. El camí segueix per prats i boscos frondosos de boixos, faigs i pins... Seguint el corriol, de tant en tant ens anem trobant panells informatius molt didàctics sobre la fauna i flora de la zona, ideal, per si és vol fer amb nens. Les gorgues no estan a peu de camí, per arribar-hi ens hem de desviar, però totes estan degudament senyalitzades i, tret de la primera, són de fàcil accés... 

  La última gorga, la més gran amb el salt d'aigua més espectacular, és el punt d'inflexió de la ruta... D'allà, o bé podem desfer el camí i tornar per on hem vingut... o bé podem enfilar amunt i fer-la circular. Hem decidit el segon. Aquí deixarem les senyals grogues. Mirant la gorga, a la nostra dreta intuïm un corriol que s'enfila amb una forta pendent, el seguirem un parell de minuts fins a sortir a una pista forestal... la prendrem a l'esquerra, i anirem pujant. Cada trencant de la pista anirem seguint les indicacions del Querol, altra vegada amb les senyalitzacions grogues... que ens portaran a un veïnat i a través d'uns prats fins arribar a una valla de fusta, on seguirem el camí de baixada a l'esquerra... i en pocs minuts arribarem a la font i zona de pícnic del Querol.

Tot fent un mos a la zona del pícnic (molt ben habilitada amb zona foc, ideal per aquells que no vagin d'entrepà) decidim aprofitar el bon dia que ens fa i visitar els paratges històrics que la zona del Gombrèn ens ofereix: el gorg del Banyuts i el Castell de Mataplana que ens transporten a l'època i a la llegenda del Comte Arnau ... i el Santuari de Santa Maria de Montgrony... on, des d'allí, un cop més ens deleitem d'un paisatge espectacular de la serra del Cadí Moixeró amb l'imponent Pedraforca... i acabem l'excursió amb la constatació, un cop més, que el nostre és un petit gran país...

Banda sonora de la mítica pel·lícula que pasava en una pista de ball sobre gel

VALL D'HOSTOLES - CASTELL D'HOSTOLES

Aquesta setmana hem fet la ruta circular Les Planes d'Hostoles - Castell d'Hostoles - Les Planes d'Hostoles. La ruta en sí, es preveia interessant, tot i que no tant intensa com la de la setmana anterior. Finalment han estat 2h 15 min. de camí. Els integrants hem estat: Xavi, Jani, Carme, Pere i Angie

Iniciem  el camí des de l'encreuament que porta fins a l'antiga estació del carrilet. En aquest lloc, hi ha un aparcament, on es poden deixar els cotxes de forma gratuïta. Seguirem la ruta del carrilet en direcció a Olot, durant més o menys 15-20 minuts. El camí és planer i ben transitable. Les vistes de les Planes i del Far, al fons, fan que sigui una passejada ben bucòlica.

Deixarem el camí, per incorporar-nos a un trencant a mà esquerra, que ens durà a agafar el camí que va a Cogolls. Aquest és un dels punts que presenta més perillositat, ja que també hi transiten cotxes, per tant, compte!.

Uns 5 minuts després i a mà esquerra, trobem el trencant que ens portarà cap al Castell d'Hostoles per la cara est. Aquí, el camí comença a fer més pendent i el terra és més sorrenc. En algun punt en concret, prop d'alguna masia, potser es fa massa evident la mà de l'home. Més endavant travessem boscos d'alzines i roures barrejats amb trossos de roca calcària i margues que li donen un aspecte èlfic. La senyalització és força correcta, però hi ha algun punt en concret que podria portar a confusió.

Al cap de 45-50 minuts i uns 200 metres de desnivell arribem al castell d'Hostoles. Comença a ploure i no sembla que vulgui plegar. Fem parada curta per fer un mós i conversem amb un home que està netejant tota la zona per fer-la més accessible. 15 minuts i encarrilem el camí de baixada, aquest cop per la cara oest.

 La pendent de baixada és forta i les pedres, molles pel ruixat, patinen força. Fent equilibris durant 30 minuts arribem a peu de la C63 que porta fins a St. Feliu de Pallerols.

Cal creuar-la tornar a agafar la ruta del carrilet en direcció contrària fins arribar altre cop a Les Planes. Aquí el camí torna a ser planer i sense massa dificultats. Per no repetir el mateix tros de carrilet, es pot agafar un trencant a mà dreta que es troba just a la zona del cementiri i arribar a les Planes pel camí que passa just al costat de la carretera. Arribar-hi ens portarà uns 20 minuts més.

Maite zaitut oso sekretuak