Seguim una pista a l'esquerra, ampla, transitable per a vehicles. En uns 15 minuts, trobem un cartell que ens marca les dues direccions per les que es pot fer la ruta. Una per l'interior (que serà la que nosaltres agafarem d'anada) i l'altra per la costa (que serà la de tornada).
Seguim així, el camí interior tot seguint les marques del GR92 (camí de ronda), que ens porten per dins de boscos de pi blanc i, des d'una certa llunyania, ens permet veure la mar.
Ens trobem en un encreuament, on agafarem la carretera que surt a l'esquerra i que ens portarà fins a la platja de Castell. La travessem i pugem les escales rocoses que ens duran a seguir el camí molt més aprop de l'aigua. Anirem seguint les marques del GR, que ens porten a diferents miradors de la costa. Travessem la cala de S'alguer amb l'encant dels petits pobles pescadors. També passem pel costat de Sant Esteve de Mar, un castell que actualment es troba en estat ruïnós.
Més tard, arribem a la Fosca, ja molt més aprop de Palamós, travessant zones construïdes, segurament durant el boom urbanístic dels anys 60 i 70, descontrolat i molt poc respectuós amb la natura i la gent.
Anem seguint el camí de la brutalitat de l'home, cap a Palamós, amb un terra enrajolat i un alt nivell de construcció.
Tot vorejant La Fosca, enfilem cap al Cap Gros (75 mts d'altura), on hi ha unes magnífiques vistes des del mirador. Aquí, el camí és de forta pujada durant uns 10 minuts. Posteriorment, hi ha una baixada que
ens porta fins a una de les urbanitzacions, i posteriorment fins a la carretera que va a la Fosca des de Palamós. Tot seguint el GR92, travessem el port esportiu de Palamós i pugem fins al mirador del Barri del Pedró, amb boniques vistes al port esportiu, i unes escultures de pedra, fetes amb l'aprofitament d'una antiga església de Palamós.
Tornem a la carretera que voreja el mar i ens dirigim fins al Port Vell, visitant el Museu de la Pesca i els voltants. La gana que tenim, fa que no ens pensem ni dues vegades, el fet d'anar a fer unes tapes a un dels bars-restaurants que hi ha al passeig. Els musclos a la marinera i els calamars a l'andalusa eren de primera.
Amb la panxa ben plena, emprenem el camí de retorn a Cap Roig, tot seguint el mateix camí (GR92), passant per cala Margarida, la Fosca, fins a la platja de Castell.
A partir d'aquest punt, ens desviem de la ruta del GR, i agafem un camí que voreja la costa i que inicialment fa pujada i troba la barraca d'en Dalí, una construcció amb la porta feta de forma molt surrealista, com és d'esperar.
Seguint el camí , contamplem uns grans penya-segats i amb fort desnivell i corriols enrevessats.Seguim la pista fins que anem a parar a una urbanització Xalet Cala Corbs, on hi ha l'entrada a la cala i un altre camí que ens aproximarà a la resta de cales que hi ha més al nord.
El sol apreta i l'aigua fa que tinguem ganes de refrescar-nos, per la qual cosa, decidim fer una parada i fonda a la cala Estreta, on fem el primer bany de la temporada (durant menys de 5 minuts, tot s'ha de dir), acompanyats per un simpàtic pop. Dinem i emprenem la recta final de la ruta, vorejant diferents cales: la d'en Remendon, la Cala de la Roca bona (passant per la roca foradada) i la del Cap de Planes.
Arribats a aquest punt, agafem les escales de la construcció que hi ha al final de la cala, i enfilem muntanya amunt tot seguint una pista forestal, amb força desnivell, fins al punt d'unió amb el GR, que seguirem fins arribar als jardins de Cap Roig, el nostre punt d'arribada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada