II EMPANTENEGADA, L'APLEC DE THE SECRETS. 1a. PART.

És 28 d'abril i ens disposem a celebrar el particular aplec de the secrets: l'empantenegada, en la seva segona edició.
En aquesta ocasió, iniciem la nostra jornada amb un bon esmorzar a Can Muris (Caselles d'Avall) a base pa amb tomata i embotit, un bon vi i cafès. Des d'aquí podem albirar boniques vistes al Puig de les Gitanes. Cap a les 9 emprenem la nostra excursió que ens durà fins al Rodorà.

Iniciem la nostra marxa travessant carrers plens de cases senyorials construïdes en el boom de la construcció dels anys 70 i posteriorment a la dels anys 2000, amb gran riquesa. Quan arribem a la carretera d'entrada a la urbanització, agafem un petit corriol a la dreta, on hi ha el camí que ens duria a Can Tista. Aquesta casa va ser habitada durant uns 30 anys per en Carles Fontserè (Barcelona, 1916-Girona, 2007), un reconegut pintor i cartellista republicà que fou exiliat a França, Mèxic i Estats Units des de la fi de la Guerra Civil fins el 1973. Des del seu exili a EUA, va dirigir les obres de restauració de Can Tista, des de 1959 fins al 1973 quan va tornar al nostre país.

Un dels últims cartells de Carles Fontserè, emblema de la lluita independista a la comarca del Pla de l'Estany.

Seguint la pista fresada anem seguint durant uns 40 minuts amb terrenys de margues i boscos de roures i alzines i creuant algun mas amb bestiar. Passem entre el Puig Clarà i el Puig de les Gitanes, fins que anem a sortir a la carretera GI-524 a l'altura del Salt del Matxo, on trobem una bifurcació en direcció cap a Sant Bartomeu de Matamala, una ermita d'estil romànic anterior al segle XII que està adossada a Mas Matamala. Per arribar-hi ens caldran uns 30 minuts de forta pujada, tot i que el camí és de carretera encimentada i és transitable en cotxe. 

 

Després visita llampec pels defores de l'ermita, reculem uns quants metres fins a al cadenat d'entrada a la finca i agafem la pista forestal a l'esquerra, amb forta pendent. A mesura que anem pujant el camí va perdent amplada i el bosc va ocupant part del camí. Arribem a un punt on es bifurca el camí. Seguint recte arribaríem a la pista de Sant Patllari, però nosaltres agafem un corriol a mà esquerre que The Secrets havia netejat dies abans de la caminada, per fer un tram més suau i no pujar tan directe.

Al cap de 10 minuts d'agafar el corriol, anem a trobar una de les pistes que puja a Sant Patllari. L'anirem seguint fins arribar al mirador, on es pot observar la bellesa de l'estany i de part de la comarca. Retrobem la pista i l'anem seguint fins arribar al punt més alt del Pla de l'Estany, Sant Patllari, on fem un petit descans per fer el vermut. Comença a ruinejar i això fa que ens haguem d'entrar  un moment dins del refugi.

Havent fet el cim i el pica-pica continuem la nostra ruta. Són 2/4 de 12 i encara ens queda més d'una hora de camí. Agafem un corriol  inicialment poc visible, que surt des de davant de la porta del refugi lliure.  Té forta pendent de baixada i està senyalitzat per unes fletxes grogues. El paisatge ens deleita amb boscos de roure i alzina i restes de carboneres, que antigament s'havien utilitzat.