MASSÍS DEL MONTGRÍ

Aquesta excursió ens ha portat per terres del Baix Empordà, cap al seu massís més característic: el Montgrí. Una ruta circular d’unes 2h 30min aprox, amb un desnivell d’uns 200m. Érem l’Angie, en Pere, en Jani, en Muris, en Xavi i l’Alba.

L’excursió comença a l’ermita de Santa Caterina, on hi arribem des del poble d’Ullà. Allà deixem els cotxes, i comencem a enfilar cap a la muntanya d’Ullà. No presenta cap tipus de dificultat i el camí està molt ben marcat. Un cop a dalt ens arribem fins a una cabana abandonada, possiblement d’antics guardaboscos, i divisem unes espectaculars vistes de les Illes Medes… Continuem l’excursió cap al Montgrí (sobre el qual hi ha el castell). Per arribar-hi desfem el camí fins tornar arribar al coll, i d’allí decidim pujar pel recte. Aquesta cara de muntanya es presenta molt rocosa i sense un camí marcat. Però anant amb compte i amb alguna petita grimpada s’assoleix sense dificultat.

Un cop a dalt, visitem el Castell. Hi ha un panell on ens explica que el Castell fou erigit com a torre de defensa per una disputa que tingueren el Rei Jaume II amb el Comte d’Empúries, però que ja en aquella no fou mai acabat i només se’n completà l’estructura exterior… Actualment perfectament restaurada, es pot visitar l’interior i pujar a les torres. Des d’on es contemplen l’extensa plana de l’Empordà, els Pirineus, el mar, les Gavarres… 

Del castell, continuem la nostra excursió. A partir d’aquí, la ruta ens la marcarà el geocatching. L’Angie, sempre porta el GPS i quan un tresor queda aprop, l’anem a ‘caçar’. I resulta al Montgrí n’hi ha ben ple… Prenem el camí de baixada en direcció a un montícul de pedres amb un creu que veiem al coll entre el Montgrí i el Montplà. A partir d’allí, no seguirem cap camí per arribar a l’últim ‘cim’ del dia, però com que al terreny només hi ha plantes de matolls baixos, no presenta cap dificultat… 

De tornada, anem a buscar el camí que ens portarà a l’ermita de Santa Caterina, per on podem veure la regeneració de la vegetació des de l’incendi. 

Un cop a l’ermita (i zona de pícnic), decidim visitar-la. Hem tingut sort que hi ha el grup de persones que la cuiden i ens han deixat la clau molt amablement. Llegim que fou fundada pels monjos de Montserrat al segle XIV...  i sense saber molt què esperar, un cop a dintre ens trobem amb un retaule barroc i unes parets policromades de l’època, que ens sorprenen gratament...  

I tornem cap a Banyoles amb la satisfacció d’haver visitat una part més del nostre petit gran país!




A Aragó hi ha una dama... com dins els castells, com en els Secrets